“La moda no és
una art per a dedicar-s’hi, s’ha de ser artista”
Yves Saint-Laurent
Molts es preguntaran a què respon un post de moda dins un
blog d’art. Pot ser que ens haguem rendit davant la banalitat del seu món i
l’exhibició? Voldríem posar en debat davant els nostres lectors sobre les
diverses cares de la moda i les diferents visions que se’n tenen d’ella, un
debat que ja fa força temps que ha començat tal i com s’observa en les paraules
del dissenyador francès que posteriorment hem citat. És doncs la moda una
matèria per la que es requereix l’art o és en realitat un tipus d’art en sí
mateixa?
Per donar resposta a tot aquest seguit de preguntes hem
de començar per qüestionar-nos sobre què és allò que demanem a una obra d’art o
a les produccions d’un artista: Pot ser un estil marcat i visible al llarg
d’una trajectòria de produccions? Una elaboració detallista i gairebé única? Un
resultat final amb una estètica artística i un joc visual evident? Una
personalitat devastadora? I definitivament, una expressió de l’ànima de
l’artista?
Analitzem ara si podem trobar en les produccions d’Alta
Costura aquest tipus de característiques i altres, tot això d’una manera
distesa a través de la visió de les últimes tendències florals d’aquesta
temporada primavera-estiu. En aquestes s’hi combinen les flors, les
transparències i els colors primaverals en unes tonalitats vives. Veiem doncs,
com cada dissenyador adapta aquestes característiques al seu propi estil:
Començarem amb Valentino, on la seva desfilada va ser el
fermall a la setmana de l’Alta Costura a París. Després de que el gran modista
es retirés del món de la moda, Maria Grazia Chiuri i Pier Paolo Piccioli passaren a dirigir els dissenys de la casa,
aquest cop plens de romanticisme floral i barreja de textures amb tonalitats
pastel.
Giambattista Valli ens proposa uns dissenys amb unes
tonalitats majoritàriament sòbries amb una base de punta. Les flors que Valli recrea es
reparteixen sobre del cos del vestit de forma escultòrica, a la vegada que amb
diversos espargits de roses ens crea tota una degradació sobre les
transparències.
Dior, el paradigma dels “ateliers”
francesos i la producció de les seves “maisons”, torna a mostrar la sobrietat
de l’encant francès de la mà de Hill Gaytten, el nou director artístic després
de la caiguda del arxiconegut John Galliano. En la col·lecció les flors no prenen
el poder i queden reduïdes a una opció, tractades a base de discrets brodats
amb enclavatges estratègics en el vestit.
Elie Saab en canvi, marca el seu estil propi mostrant-nos
uns vestits on allò que hi predomina són les transparències a base de delicades
i vaporoses peces de punta. Tot i que aquestes peces es broden en flors, la
seva configuració escultòrica es realitzada amb perles, pedreria i cristalls:
convertint les seves produccions en veritables vestits-joia, que semblen flotar
al voltant de la dona que els porta.
Les produccions de George Hobeika per aquest estiu
s’inspiren en l’estètica de l’orquídia, implantada sobre dissenys en vestits
còctel majoritàriament, esquitxats per les flors, acompanyades de comptes i
perles, tot i que en una quantitat més discreta.
Finalment, i permetent-nos una escapada a l’anterior
temporada tardor-hivern, us mostrarem les impactants produccions de Zuahir
Murad. Els vestits del dissenyador libanès- en gasa, tul i sedes- es construeixen
sobre la tonalitat “nude” i l’ambigüitat que
aquest permet: un joc en el que la línia entre vestit i pell real es
difumina. Les flors de cirerer són les que ell ens proposa per cobrir aquestes
transparències femenines, de la mà d’una elaboració escultòrica i pictòrica, en
les tonalitats basques de l’art oriental: el roig i el negre.
Tal i com hem pogut veure, cadascun dels dissenyadors ens mostra un estil
propi i elaborat, que dóna un caràcter únic i fàcilment recognoscible a cadascuna
de les marques que dirigeixen. L’Alta Costura és la màxima expressió del
disseny de moda, un terreny en el que els dissenyadors reconeguts hi poden
donar lliurement regna solta a la seva creativitat sense límits de pressupostos
ni d’estil. Un cop vist tot això, a quines característiques pròpies de l’art
respon la moda? Quines posseeix i quines rebutja? Podem afirmar que cadascun
d’aquests vestits són petites obres d’art l’exhibició de les quals transcorre
en un àmbit diferent al que l’escultura o un quadre? O potser és una mostra més
de la decadència d’una moda en crisi? Us animem a que deixeu les vostres
opinions per poder iniciar un interessant debat que continuarà en el proper
post, analitzant el Pret-â-Porter.
No comments:
Post a Comment